últim dia d'abril
Un altre dia d'aquells de recordar, o no. El matí hem anat, altre cop com cada cap de setmana, a escalar. El primer llarg ja m'he bloquejat i he acabat caiguent quedant penjada al vuit. La meva feina ha estat sortir d'on estava. Això a en Grau ja li ha anat bé per donar peu a criticar-ho (no se escalar, que sóc tonta...). Aquesta crítica Tb es veu reforçada amb el fet que sembla que a la tarda ha de llampegar. Sóc una dona que em fa pànic les tormentas, degut a les diferents llampegades que hem acabat vivint a mig de paret (no és gens agradable aquesta sensació). La resta de la via sembla que ha anat bé. Petita sigut a la tarda quan ha sortit el bull del dia i del fet que estigui aquí escrivint. Ha insistit que vol anar a fer una via a Oliana, via que no tinc gens de ganes de fer perquè passa sostres i té algun flanqueig. Al mostrar la meva posició en contra de anar a escalar la vía amb mi, ja que és una via que sé que no ho passaré bé. Ja m'ha començat a cridar que sóc...